Descens DH

Disciplina de velocitat per excel•lència. Es coneix com la disciplina reina de l’esquí alpí. Associa la velocitat amb el domini de les corbes en traçats de desnivell mitjà o important que utilitzen al màxim el perfil del terreny.
Es fan entrenaments els dies anteriors a la carrera (normalment una o dues baixades d’entrenament idèntiques a la carrera). Serveixen per provar la pista, el material, les trajectòries.,etc.
El material com en totes les modalitats de l’esquí, és molt important, ja que es juga tot en mil.lèsimes de segons (cal tenir en compte els tipus d’esquís, la cera segons les temperatures de la neu.,etc).
S’utilitzen portes d’un mateix color per al marcatge de la cursa.
La sensació de flotar sobre la neu a més de 100km per hora provoca que aquesta disciplina faci pujar les pulsacions tant dels corredors com dels espectadors.
Potència, velocitat i precisió són els aliats perfectes que condueixen a la victòria.

 

Supergegant (SG)

Traçat ràpid amb corbes grans més pronunciades que en el descens.
Barreja de velocitat i tècnica, és un entremig entre el descens i el gegant.
Aquesta disciplina requereix un excel.lent toc de neu amb alta velocitat per negociar amb finor les corbes més pronunciades.
Aquí no hi ha entrenament previ. Es fa un reconeixement del traçat el mateix matí de la cursa.
És important fer el reconeixement bé, ja que la velocitat no permet cap error en el moment de la carrera.
S’utilitzen portes vermelles i blaves alternades per al marcatge de la cursa.

 

Gegant (GS)

Traçat amb corbes més regulars i tècniques, menys ràpid que el supergegant.
És important la velocitat dels moviments d’execució en cada corba, i tenir una tècnica precisa per encadenar els diversos canvis de ritme que pot tenir el traçat.
Igual que en el supergegant es fa un reconeixement del recorregut moments abans de la cursa, per analitzar-ne el traçat.
La cursa té dues mànegues (la suma de les dues baixades és el total de temps del resultat).
S’utilitzen portes vermelles i blaves alternades per al marcatge de la cursa.

 

Eslàlom (SL)

Traçat més tècnic amb corbes petites. És la disciplina més tècnica.
És espectacular per la rapidesa d’execució i lper ’aspecte agressiu que dóna l’impacte amb els bastons.
La disciplina demana combativitat, vivacitat i tècnica.
Es fa un reconeixement moments abans de la carrera.
La concentració com en totes les disciplines, és absoluta; els corredors memoritzen totes les portes i trajectòries que hauran d’efectuar per tal d efer una baixada perfecta.
S’utilitzen pals (piquets) vermells i blaus alternats per al marcatge de la cursa.
La cursa té dues mànegues (la suma de les dues baixades és el total de temps del resultat).

 

Combinada (K) i supercombinada (SC)

COMBINADA (K)

És la combinació d’un descens i un eslàlom, en que compten les dues mànegues de la prova tècnica.

SUPERCOMBINADA (SC)

És la combinació d’un descens o supergegant i una mànega d’eslàlom. La suma de les dues baixades és el total del temps del resultat.

Totes dues disciplines posen a prova la polivalència dels corredors ja que combinen les disciplines de màxima velocitat, el descens i el supergegant, amb la disciplina més tècnica de totes, l’eslàlom.

 

Estil Lliure

Bamps "Freestyle bams"

És una disciplina olímpica dins l´esquí d´estil lliure.

Disciplina espectacular en la que l’esquiador a de mostrar les qualitats tècniques dins els bamps i les qualitats en acrobàcia en els salts.

Les proves es porten a terme en un pendent que va de 26º a 32º amb una llargada de 210 a 270 metres, plena de bamps amb 2 trampolins de salt.

Salt acrobàtic

És una disciplina olímpica dins l´esquí d´estil lliure.

Disciplina sorprenent que demana un gran esforç.

Els esquiadors es llancen per un trampolí a més de 65km/h per tal de volar a més de 12 metres d’alçada i efectuar triples rotacions i acrobàcies.

Cada esquiador ha d’efectuar 2 salts diferents. La combinació dels salts és jutjada en funció d’uns barems de dificultat i en funció de la qualitat en l’execució i la recepció del salt.

Cros "Freestyle"

Disciplina olímpica a partir de Vancouver 2010.

Disciplina espectacular en la qual els esquiadors s’enfronten en un circuit fet de corbes peraltades, de dobbies i de salts i on es posen en valor les qualitats tècniques i físiques de cada corredor.

La competició consisteix en 4 mànegues de classificació. Amb el temps marcat en un passatge individual cronometrat s’aconsegueix la classificació per competir a les finals.

Les finals es fan per mànegues de 4 o de 6 esquiadors, amb eliminació directa.

Gran salt acrobàtic "Big air"

L’objectiu és efectuar durant un gran salt, figures lliures no regides per les regles habituals de l’acrobàcia.

La recerca de noves posicions i de noves rotacions forma part de la prova.

Les valoracions es fan en funció de l’amplitud, la dificultat, l’estil, la creativitat i el control de la recepció del salt.

Migtub "Half pipe"

Encadenament de figures dins un migtub amb parets verticals.

La disciplina deriva del surf de neu i s’adapta als esquiadors d’esquí alpí.

L’alçada, la dificultat, la varietat de maniobres executades així com el ritme de l’evolució són els principals criteris per jutjar els competidors.

 

Snowboard

Eslàlom gegant

En aquesta prova, els competidors s’enfronten en duel efectuant corbes tallades quasi perfectes en dos traçats de gegant idèntics traçats en paral•lel.

En la classificació es baixa pels dos traçats (blau i vermell), i se sumen els dos temps.

Els 16 millors corredors que surten de les qualificacions s’enfronten en sistema KO. Han de fer una mànega d’anada i una de tornada, és a dir una mànega per cada traçat.

El corredor es classifica per a l´eliminatòria següent quan ha fet el millor temps total de les dues baixades, i d’aquesta manera s’arriba a la final, on es defineix el guanyador amb el mateix sistema.

 

Eslàlom Paral·lel

El mateix procediment que a l´eslàlom gegant paral.lel, però en un traçat d'eslàlom.

 

Cros "Boardercross"

Prova molt espectacular, dins un circuit amb obstacles i doobies, corbes peraltades, salts, etc....

Els 32 millors surfistes (en homes) o les16 millors (en dones) d’una classificació cronometrada es classifiquen per a les fases de finals.

Durant aquestes fases, els competidors s’enllacen de 4 en 4 i els 2 primers que creuen la línia d’arribada passen a la fase següent i així successivament fins arribar a la final.

És la disciplina en la què s’ha especialitzat el corredor andorrà, Lluís Marín.

 

Snowboard freestyle

Migtub "Half-Pipe" 

Disciplina símbol del surf de neu.

Transcorre dins un migtub excavat a la pista.

Els millors aprofiten la velocitat acumulada sobre els vessants per efectuar diverses figures acrobàtiques que són puntuades per cinc jutges.

Els 12 millors competidors que surten de les qualificacions es disputen la victòria durant una final en què compta la millor de dues mànegues.

L’alçada, la dificultat, la varietat de maniobres executades, així com la impressió general que doni el competidor durant la baixada, són els principals criteris que es jutgen.

 

Gran salt acrobàtic "Big-Air"

És la disciplina més espectacular. L’objectiu és efectuar figures en un salt.

És important la recerca de noves posicions, de noves rotacions, buscar la màxima originalitat en el salt executat.

La nota es posa en funció de l’amplitud, la dificultat, l’estil, la creativitat i la recepció del salt.

 

Competició de parc "Slope Style"

És una disciplina nova que es practica en un parc de surf, zona amb diversos mòduls que permeten fer figures, salts.,etc.

Consisteix a realitzar una demostració dins una trajectòria (que ha d´escollir el competidor entre els diferents mòduls del parc) tot enllaçant figures amb la màxima fluïdesa i estil.

Els corredors que passen la fase de classificació s’enfronten en una final en què compta la millor de dues mànegues.

Igual que amb el BA i el HP la puntuació la dóna un equip de jutges.

 

Esquí de Fons

Esquí de Fons

L’esquí de fons d’alt nivell és un esport de lluita i coratge.

 

Es practica en dos estils:

  • clàssic (passos alternatius dins unes traces marcades).
  • lliure (pas de patinador sobre pistes llises).

 

Formats de les curses:

Els diferents tipus de competicions es fan amb els dos estils, de forma individual (confrontació amb el cronòmetre) o en línia amb sortida en massa (confrontació amb els adversaris) sobre les distàncies següents:

  • 10km,15km,30km i 50 km per a homes.
  • 5km,10km,15km i 30 km per a dones.
  • Esprints sobre circuits d’entre 1km i 1,4km.
  • La persecució és una combinació d’estil clàssic i lliure amb canvi de material durant la cursa.
  • El relleu oposa equips de quatre competidors que s’enfronten en distàncies de 4x 10 km els homes, i 4x5 km les dones.
  • L´esprint per equips (team sprint) oposa equips de dos competidors.

Properes curses

Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
6
7
8
9
Data : 09 Febrer 2023
10
Data : 10 Febrer 2023
13
14
15
16
17
20
21
22
27
28
Recull FAE 2024