Descens DH

Disciplina de velocitat per excel•lència. Es coneix com la disciplina reina de l’esquí alpí. Associa la velocitat amb el domini de les corbes en traçats de desnivell mitjà o important que utilitzen al màxim el perfil del terreny.
Es fan entrenaments els dies anteriors a la carrera (normalment una o dues baixades d’entrenament idèntiques a la carrera). Serveixen per provar la pista, el material, les trajectòries.,etc.
El material com en totes les modalitats de l’esquí, és molt important, ja que es juga tot en mil.lèsimes de segons (cal tenir en compte els tipus d’esquís, la cera segons les temperatures de la neu.,etc).
S’utilitzen portes d’un mateix color per al marcatge de la cursa.
La sensació de flotar sobre la neu a més de 100km per hora provoca que aquesta disciplina faci pujar les pulsacions tant dels corredors com dels espectadors.
Potència, velocitat i precisió són els aliats perfectes que condueixen a la victòria.

 

Supergegant (SG)

Traçat ràpid amb corbes grans més pronunciades que en el descens.
Barreja de velocitat i tècnica, és un entremig entre el descens i el gegant.
Aquesta disciplina requereix un excel.lent toc de neu amb alta velocitat per negociar amb finor les corbes més pronunciades.
Aquí no hi ha entrenament previ. Es fa un reconeixement del traçat el mateix matí de la cursa.
És important fer el reconeixement bé, ja que la velocitat no permet cap error en el moment de la carrera.
S’utilitzen portes vermelles i blaves alternades per al marcatge de la cursa.

 

Gegant (GS)

Traçat amb corbes més regulars i tècniques, menys ràpid que el supergegant.
És important la velocitat dels moviments d’execució en cada corba, i tenir una tècnica precisa per encadenar els diversos canvis de ritme que pot tenir el traçat.
Igual que en el supergegant es fa un reconeixement del recorregut moments abans de la cursa, per analitzar-ne el traçat.
La cursa té dues mànegues (la suma de les dues baixades és el total de temps del resultat).
S’utilitzen portes vermelles i blaves alternades per al marcatge de la cursa.

 

Eslàlom (SL)

Traçat més tècnic amb corbes petites. És la disciplina més tècnica.
És espectacular per la rapidesa d’execució i lper ’aspecte agressiu que dóna l’impacte amb els bastons.
La disciplina demana combativitat, vivacitat i tècnica.
Es fa un reconeixement moments abans de la carrera.
La concentració com en totes les disciplines, és absoluta; els corredors memoritzen totes les portes i trajectòries que hauran d’efectuar per tal d efer una baixada perfecta.
S’utilitzen pals (piquets) vermells i blaus alternats per al marcatge de la cursa.
La cursa té dues mànegues (la suma de les dues baixades és el total de temps del resultat).

 

Combinada (K) i supercombinada (SC)

COMBINADA (K)

És la combinació d’un descens i un eslàlom, en que compten les dues mànegues de la prova tècnica.

SUPERCOMBINADA (SC)

És la combinació d’un descens o supergegant i una mànega d’eslàlom. La suma de les dues baixades és el total del temps del resultat.

Totes dues disciplines posen a prova la polivalència dels corredors ja que combinen les disciplines de màxima velocitat, el descens i el supergegant, amb la disciplina més tècnica de totes, l’eslàlom.