¿Què se sent baixant l'Avet de la Copa del Món?

Dimarts, 7 de febrer de 2012

Les cames tremolen en la sortida. Hi ha tensió i força. Són les ganes.

La pista Avet de la Copa del Món de Soldeu es viu de principi a fi. No hi ha cap tram indiferent, no hi ha un moment de calma, no hi ha treva. Ella mana, ella t'utilitza, ella et fa patir. La pista, la brutal pista. La baixada frenètica, les portes que vas deixant pel camí, una a dretes, una a esquerres. I els voluntaris als costats animant, i el públic entregat, i segueixes cap avall sense pensar, amb un moviment automàtic, tot el que has entrenat durant anys.

I allà arribes. La graderia al fons, la pantalla gegant, la megafonia que anima la teva arribada. El mur final: la bogeria, les cames aguanten un últim esforç, els genolls s'esforcen, l'adrenalina esclata en el teu cervell. Travesses la línia de meta i les mans en l'aire, la boca oberta per agafar aire, la flexió del cos per descansar els músculs fets 'caldo'. Això és l'Avet. Pura batalla, pura lluita. Pur espectacle. Resten tres dies. La Copa del Mön ja és aquí. ¡El món ens mira!